Objectius científics

El disseny d’una nova campanya d’excavació a es Cap de Barbaria II, més de dos dècades després de la darrera intervenció arqueològica al jaciment, suposa un repte, alenat per la represa de les investigacions sobre els materials de les antigues campanyes.

En aquest sentit, aquesta nova campanya arqueològica pretén ampliar la informació disponible sobre el jaciment, a partir de la implementació de noves metodologies de registre sobre diverses unitats d’habitació prehistòriques pendents d’estudi, ja documentades en les antigues campanyes. Aquest fet permetrà concretar les pràctiques socials específiques de les comunitats que poblàren l’illa de Formentera fa més de 3.000 anys.

Anteriorment, ja hem esmentat que el jaciment de Cap de Barbaria II, fou objecte de diverses campanyes d’excavació entre l’any 1979 i el 1987. Durant el transcórrer d’aquestes campanyes s’assoliren importants coneixements sobre aquest indret, especialment pel que fa a la seva arquitectura i a les evidències materials presents. Malauradament, qüestions tant fonamentals com l’acotació cronològica o la caracterització específica de les produccions d’aquestes comunitats, restaren poc concretades o incomplertes degut a la interrupció sobtada del projecte. Per aquest motiu, coneixent la feina feta, el nostre projecte pretén culminar, la part incomplerta per aquelles investigacions, alhora que incorporarà totes les novetats, que la tècnica ha permès incorporar a la recerca arqueològica, en els més de 30 anys transcorreguts des del començament d’aquelles intervencions.

                                               Zones a intervenir en la campanya 2012

Per altra banda, durant les darreres dècades s’ha vingut posant de manifest, a través de diverses investigacions, la importància que les poblacions prehistòriques de les Pitiüses (especialment les de Formentera), tingueren alhora de comprendre i caracteritzar les xarxes de circulació de mercaderies (especialment metàl·liques) arreu del Mediterrani Occidental. Tal i com ampliarem posteriorment, existia una intensa conexió entre Sardenya i la costa de la Península Ibèrica, on les Pitiüses possiblement hi jugaren un paper important, encara per concretar. Els objectes i lingots, de metall bronze, documentats en dipòsits formenterers com els de La Savina o Can Mariano Gallet, en són una bona  mostra.

D’aquesta manera, agrupem els principals objectius científics entorn a dos tipus de qüestions fonamentals: les arqueològiques i interpretatives.

  1. Sobre les prioritats arqueològiques, en primer lloc, resulta essencial finalitzar l’excavació de les estructures habitacionals del jaciment, ja localitzades en prospecció als anys 80, fet que permetrà estudiar-lo i realitzar-hi les interpretacions i valoracions oportunes de forma plenament coherent amb la realitat de tot el conjunt arqueològic, i no de forma parcial, com a hores d’ara.
  2. En segon lloc, i igualment important, pretenem confirmar i acotar el període o períodes cronològics, durant els quals romangué ocupat el jaciment. Per tal d’acomplir aquest objectiu resulta essencial l’obtenció de noves mostres que hauran de ser datades mitjançant el l’anàlisi químic dels isòtops de Carboni (C14).

Per altra banda, no es deixarà passar l’oportunitat d’incorporar noves metodologies de registre arqueològic, així com la realització d’analítiques específiques que complementin els estudis de materials, tot aportant un nou conjunt de dades. Entre aquestes, per posar un simple exemple, podem destacar els anàlisis arqueometal·lúrgics (metalografies, isòtops, anàlisis químics), o els arqueobotànics (llavors, carbons,…), que permeten incidir de forma específica sobre els processos de producció d’artefactes metàl·lics i la gestió econòmica del medi natural, per part de les comunitats prehistòriques. D’aquesta manera, a través de l’excavació del jaciment i l’obtenció de les dades específiques dels estudis de materials, s’esperen obtenir informacions rellevants que aboquin llum sobre dos qüestions interpretatives fonamentals:

  1. En primer lloc, la comprensió i caracterització de les comunitats prehistòriques de Formentera i les seves dinàmiques socials pròpies.
  2. I en segona instància, la contextualització d’aquestes comunitats en l’articulació de les xarxes de circulació de mercaderíes a llarga distància, que conectàren tota la Mediterrània Occidental i la vessant Atlàntica de la Península Ibèrica, a les acaballes de l’Edat del Bronze, tot precedint la colonització fenícia.

Per a incidir de forma directa sobre aquestes temàtiques resulta imprescindible la realització de noves excavacions sobre alguns jaciments prehistòrics de Formentera, entre els quals, es Cap de Barbaria II, resulta el més idoni a hores d’ara.

Per al desenvolupament d’aquesta excavació arqueològica es disposarà dels permisos oportuns del Consell Insular de Formentera, organisme que té encomanada la gestió del Patrimoni Arqueològic de l’illa i a qui ara presentem aquest projecte per tal que sigui estudiat i, si escau, aprovat. En qualsevol cas, serà d’aplicació allò estipulat al Decret 14/2011, de 25 de Febrer, per el qual s’aprova el Reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balerars. Tal i com aquest determina, informem que els objectes documentats seríen dipositats al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera o en aquelles instalacions que l’administració determini.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s