Context arqueològic Cap de Barbaria

El territori de l’antiga vénda des Cap de Barbaria constitueix una veritable zona arqueològica en què es concentren un total de trenta-tres jaciments, representatius de les diverses etapes de la història de l’illa de Formentera. L’enorme concentració de jaciments d’època prehistòrica, fins a 21, és la que fa del cap de Barbaria una de les zones arqueològiques més importants, no només de les Pitiüses, sinó de totes les Balears. Si ens centrem en els jaciments associats a l’etapa prehistòrica, tots ells són establiments a l’aire lliure, cinc d’estructura complexa, vuit de senzilla, sis de simple, i dos d’indeterminable per la seva mala conservació.

La quantitat, tipologia i distribució d’aquests jaciments indiquen que, durant la prehistòria, va ser al cap de Barbaria on es va concentrar la major part del poblament de Formentera. Malauradament, el seu estat de conservació és molt deficient, ja que a més de la forta acció erosiva dels elements naturals i de la vegetació, molts d’ells han patit l’acció antròpica, ja que tradicionalment han estat utilitzats com a pedrera, fins i tot en èpoques recents, com quan es va fer la carretera que arriba al far i alguns d’aquests jaciments forniren la pedra per fer la grava. És a la part central del cap, als voltants del puig Guillem, sobretot als terrenys de l’antiga finca de can Pep Moliner, on es concentra la major part d’aquests establiments (17), que queden separats en dos grups pel traçat de la carretera. Aquesta agrupació principal la formen cinc estructures complexes (probablement totes elles hàbitats permanents) (cap de Barbaria II, VIII, X, XV i, amb certs dubtes, el XXI), sis estructures senzilles de dues, tres i quatre cambres (cap de Barbaria III, VI, XIII, XVI, XVII i XIX), quatre estructures simples de planta absidal o “navetiforme” (cap de Barbaria IV, VII, IX i XI), i, finalment, dues que són indeterminables (cap de Barbaria V i XII). Fora d’aquesta agrupació, al sud, només hi ha un jaciment al pla del Rei, el cap de Barbaria I, tot i que hi ha notícies orals que en fer la carretera se’n destruí algun altre. Al nord, es Pedregar i can Parra, ambdues estructures senzilles pròximes entre si, situades prop dels tallserrats de la part de llevant des Cap, formen com una prolongació cap al NE, també lleugerament separades de l’agrupament central, mentre que el jaciment anomenat pla de ses Sitges queda aïllat vers el NW, a prop de cala Saona.

Observant el conjunt hom pot veure com les estructures complexes ocupen una posició central respecte a les senzilles, que semblen envoltar-les, i que les simples aparentment ocupen una posició perifèrica respecte al grup. D’altra banda, resulta curiós constatar com tant el jaciment més septentrional com el més meridional (pla de ses Sitges i cap de Barbaria I), ambdós una mica allunyats de l’agrupament principal, són estructures simples de planta circular, les úniques d’aquesta forma que hi ha en tot aquest grup. Tot plegat sembla, doncs, un conjunt amb una certa ordenació espacial, cosa que dóna idea d’una comunitat ben arrelada al territori, amb una organització concreta i planificada de l’hàbitat.

Malgrat tot, estem davant un conjunt del qual gairebé no en coneixem res, ja que únicament són tres els jaciments excavats fins ara, els quals han fornit dades que permeten un coneixement encara incomplet de les característiques, cronologia i funcionalitat d’aquests establiments a l’aire lliure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s